Catalunya versus España: la victoria de la selección

Estos dias en Catalunya hemos vivido dos acontecimientos de gran magnitud: la manifestación contra la sentencia del TC respecto del Estatut y la reacción de los catalanes frente la victoria de nuestra selección en Sudafrica. Algunos políticos han intentado enfrentar a los catalanes con cifras manipuladas, dando por hecho que la manifestación contra la sentencia, sin lugar a dudas, reunió a más ciudadanos.
Pues creo que toca que alguien denuncie la cruda realidad: no es cierto, solo hacia falta pasear por cualquier municipio catalán para ser consciente de la gran magnitud de la victoria de la selección.
Ambas maneras de manifestarse son lícitas, pero una estaba absolutamente manipuada, convocada por distintas fuerzas políticas, desde los partidos, ayuntamientos, sociedad civil politizada... La otra, fue absolutamente espontánea, nadie la convocó. Y a pesar de ello las calles de todas las ciudades catalanas rebosaban alegria, espontaneidad, felicidad, sentimiento y orgullo. Orgullo de ser y sentirse español. Sin trabas, sin complejos, sin agobios, sin amenazas.
Yo estuve con ellos, en la calle, en Rubí, celebrando la normalidad. Por fin: normalidad. La normalidad de ser y sentirse catalan y español. ¿Es que quien tiene dos hijos quiere más a uno que a otro? ¿Es que un niño o niña, en condiciones normales, quiere más a su padre o a su madre? ¿Ha de escoger? Pues yo tampoco, no puedo escoger entre ser y sentirme catalana o española. Siento y soy catalana y española y así seguiré. A pesar de unos pocos.

FERMS, VALENTS I DECIDITS AMB LA IMMIGRACIÓ IL.LEGAL

El Partit Popular de Rubí presentarà al Ple d'abril una moció per demanar que l'Ajuntament de Rubí faciliti les dades del padró municipal a la Delegació del Govern, per tal que aquesta les faciliti a la Policia per tal de solventar les possibles situacions d'immigració irregular que es detectin, en compliment estricte del que diu la llei, que és obligació del Govern verificar la informació i actuar en conseqüència.

Els que volen amagar les dades dels immigrants il•legals a l’Estat són responsables de que:
o Siguem el lloc de la Unió Europea on es més fàcil entrar de forma il•legal i finalment ser regularitzat mitjançant l’arrelament.
o Siguem el lloc de la Unió Europa on menys probable és que un immigrant il•legal sigui expulsat per les forces de seguretat.
o Siguem una societat on els immigrants que volen entrar de forma legal ho tenen molt més difícil que els que entren de forma il•legal. Per la majoria dels immigrants, complir les lleis no surt a compte i violar les nostres lleis no té cap risc.
Com podem exigir als immigrants la integració als principis democràtics i del nostre Estat de Dret si la seva primera experiència vital és que violar les lleis és l’opció més racional?.
Les esquerres parlen de protecció de dades del padró però ells mateixos fan servir criteris contradictoris amb les dades del padró segons es tracti d'immigrants il•legals o de les famílies espanyoles. Els ajuntaments d’esquerres no fan res per controlar als immigrants il•legals, però en canvi si que vigilen que els pares compleixin les normes de residència pel que fa a la matriculació dels seus fills en les escoles. La irregularitat més greu (entrar de forma il•legal al nostre país) per les esquerres és menys greu que matricular-se en una escola que no et correspon per domicili.

EL DESASTRE DE L'ILLA

El 7 de setembre de 2008, després d’una prova pilot de l’Illa durant el mesos, l’equip de govern (socialistes i esquerra) decideix implantar definitivament l’Illa de vianants. La decisió de consolidar-la, es va prendre sense tenir solventats un seguit de problemes:

· Seguretat: les ambulàncies i vehicles d’emergència no tenen garantit accedir amb prou celeritat a l’Illa de Vianants i el sistema de pilones ha demostrat ser insegur, provocant accidents, a banda del seu cost (només amb reparacions l’any 2009 s’han invertit 39.000€) i la possible implantació d’un sistema de video-vigilància que superarà en molt el cost del sistema de pilones.

· Transport Públic: després de la manifesta voluntat de l’Equip de Govern de no obrir l’illa de vianants al transport públic, actualment hi passen la Línia 1 i 4 d’autobusos, però aquests no estan provistos de les senyals acústiques.

· Aparcament: l’aparcament tampoc no resta solventat. Rubí té un important dèficit d’aparcament, tant de pagament, com gratuït, tant de rotació, com fix. Pel que fa a l’aparcament gratuït, Escardívol i RUBI+D, no donen cobertura suficient a la demanda i l’aparcament de pagament, zona blava, 11 de setembre i Salvador Allende, tampoc cobreixen les necessitats, per no parlar de la restricció d’ús que suposa el fet que els pàrkings de l’11 de setembre i Salvador Allende tanquin a les 10 de la nit i no obrin els diumenges ni festius.

· Mobilitat: tenim seriosos problemes de mobilitat sense solucionar com el difícil accés dels veïns a l’Illa i els col·lapses en hores puntes, per citar-ne només alguns.

· Horari de l’Illa de Vianants: La voluntat de part de l’Equip de Govern era de fer una illa de vianants de 24 hores els 7 dies de la setmana. A dia d’avui l’horari és de dos quarts de 8 del matí a dos quarts de 10 del vespre.

· Senyalització: la senyalització de l’Illa de Vianants és prou deficient, de fet, qualsevol persona que no conegui la ciutat a fons seria incapaç de trobar l’Ajuntament, o d’altres edificis oficials, donat que ni tan sols s’han senyalitzat rutes alternatives.

· Consens i diàleg: resulta evident que no s’ha buscat el consens i que no hi ha hagut prou diàleg ni planificació, doncs una part important de la ciutadania, així com dels comerços i de les persones que hi viuen, no estan d’acord, alguns amb el propi fet de l’existència de l’Illa de Vianants, d’altres en com s’està duent a terme. Però en qualsevol dels casos la desinformació i la manca de previsió han estat les grans triomfadores.

A dia d’avui la majoria dels problemes plantejats segueixen sense resoldre. Per tot això nosaltres proposem:

1. Donar solució immediata als problemes vinculats al funcionament de les pilones de l’Illa de Vianants.

2. Demanar responsabilitats tècniques i polítiques.

3. Endegar un procés de consulta, especialment a veïns i comerços afectats per tal de pal·liar els efectes negatius que puguin desprendre’s de l’Illa i solventar-los.

4. Elaborar un Reglament que reguli tots els aspectes que han de definir l’illa de vianants.

5. Elaborar els estudis de la mobilitat generada per la pròpia illa, i els estudis de la necessitat extraordinària d’aparcaments a l’entorn de l’Illa de vianants de Rubí.

6. Si en un termini de tres mesos no s’ha procedit a solucionar de manera definitiva els problemes exposats, eliminar l’Illa i no tornar-la a implementar fins que estiguin definitivament resolts. La seguretat dels rubinencs és el primer.

Aquestes són les nostres propostes inicials, però resto a l’espera de LES TEVES PROPOSTES, per tal de presentar un ultimàtum a l’equip de govern sobre la seva mala gestió de l’Illa. Dos vegades hem presentat moció sobre les mancances de l’Illa. Dos vegades, socialistes i esquerra han romàs sense donar-nos resposta. A la tercera va la vençuda!

Al toro!

M’ha deixat bocabadada l’últim debat que s’ha produït al Parlament de Catalunya. I després es queixen de la desafecció dels ciutadans envers la política. Olé! Parlem de toros mentre la gent es queda sense treball, les empreses tanquen, els autònoms cauen un darrera l’altre i ningú arriba a fi de mes.

Vagi per endavant que no n’entenc de toros, segurament per desconeixement, però ni vaig a la Monumental ni segurament hi aniré. Ara bé, no entenc aquesta dèria per criminalitzar ni l’art del toreig ni la gent que gaudeix amb l’espectacle. De fet, ho entendria si els mateixos que ho demanen fossin vegetarians, és a dir, no mengessin carn, cosa que no passa i, alhora, denunciessin el patiment dels animals que mengem, que es crien en condicions inhumanes, aplegats, sense espai per moure’s i amb pocs mesos de vida acaben morint sense dignitat per entrar a formar part del nostre sosteniment.

I els cargols?, què passa amb els cargols? Abans de coure’ls els sotmeten a una tortura de sal i els couen vius, però d’això ningú en diu res. Per no parlar del marisc, o de com es pesca o de la caça.

Per curiositat, algú ha vist als antitaurins i als d’ICV, EUiA o ERC, tots són els mateixos, anar a les manifestacions contra l’avortament? Suposo que no consideren cap salvatjada l’avortament, ni tampoc consideren que el fetus, que científicament s’ha demostrat que te vida des del mateix moment de la concepció, pateix quan es practica l’avortament, tant per aspiració, com per legrat, histerotòmia, inducció de contraccions, píndola abortiva o injecció intraamniòtica.

Per si no ho sabeu, intentaré il•lustrar-vos: l’avortament per legrat es fa mitjançant l’introducció d’una mena de cullereta amb tallants que trosseja el fetus per extreure’l, però si l’embaràs ha superat les 12 setmanes aleshores cal triturar molt bé el cos del fetus per extreure’l, l’avortament per aspiració aspira el fetus i el contingut uterí extraient-t’ho tot en petits trossos, l’avortament per histerotòmia o mini cesària no és tant agressiu, però en sortir el fetus se’l deixa morir sense prestar-li les atencions que l’hagueren salvat en cas de ser viable, l’avortament per inducció de contraccions comporta l’asfixia del nadó abans de néixer o bé deixar-lo morir un cop nascut, finalment, l’avortament per injecció intraamniòtica introdueix al líquid amniòtic una substància que enverina al fetus i li provoca extenses cremades.

En quina societat vivim? Ens hem tornat bojos? On estan els valors, els principis? Considerem patiment el del toro a la plaça, al correbous i no pensem en el patiment dels fetus, dels nadons? Tenen vida i els matem. Són persones!!!

¡Manda huevos!

Mientras los suizos votan democráticamente, por democracia directa, la prohibición de construir minaretes en las mezquitas de Suiza, la alta comisionada de la ONU para los Derechos Humanos, Navi Pillay, condena la decisión aprobada por referéndum por considerarla “discriminatoria y profundamente divisoria”, palabras que comparte el Gobierno ZP, en boca de Consuelo Rumí, secretaria de Estado de Inmigración y Emigración de España.

Cuando esto sucede y se acusa a los suizos de racistas por no querer cambiar sus costumbres y rechazar democráticamente los minaretes, aquí, en España, en Catalunya, se está planteando, tan ricamente, eliminar los crucifijos o cualquier manifestación religiosa de la escuela, incluso eliminar la celebración de la Navidad en los colegios, cosa que algunos centros ya hacen. Y todo para no ofender la sensibilidad de otras culturas y religiones que conviven con la nuestra. ¡Manda huevos!

Porque, si bien no discutiré sobre la manida polémica de si España debería ser un Estado laico o aconfesional, no cejaré en el empeño de decir, hasta la saciedad y donde toque, que nuestra cultura, como la europea, nos guste o no nos guste, es de raíz humanista cristiana. Y haciendo mías algunas de las palabras del primer ministro de Australia, John Howard: son los inmigrantes los que deben adaptarse, no los españoles, no los catalanes. No somos nosotros los que hemos de preocuparnos por si ofendemos a otras culturas. Hablamos español y catalán, no árabe, ni chino, ni japonés, ni ruso o cualquier otro idioma, de manera oficial. Si Dios ofende a otras culturas, los pretendidos ofendidos deberían considerar vivir en otra parte, porqué es parte de nuestra herencia cultural humanista cristiana. Nosotros aceptamos las creencias de las otras culturas sin preguntar el por qué, sólo pedimos que se acepte la nuestra, nuestro modo de vida, para poder vivir en paz y armonía. Ya es hora de aceptar las costumbres del país que les da trabajo, sanidad y educación gratuita, con o sin papeles.