Al toro!

M’ha deixat bocabadada l’últim debat que s’ha produït al Parlament de Catalunya. I després es queixen de la desafecció dels ciutadans envers la política. Olé! Parlem de toros mentre la gent es queda sense treball, les empreses tanquen, els autònoms cauen un darrera l’altre i ningú arriba a fi de mes.

Vagi per endavant que no n’entenc de toros, segurament per desconeixement, però ni vaig a la Monumental ni segurament hi aniré. Ara bé, no entenc aquesta dèria per criminalitzar ni l’art del toreig ni la gent que gaudeix amb l’espectacle. De fet, ho entendria si els mateixos que ho demanen fossin vegetarians, és a dir, no mengessin carn, cosa que no passa i, alhora, denunciessin el patiment dels animals que mengem, que es crien en condicions inhumanes, aplegats, sense espai per moure’s i amb pocs mesos de vida acaben morint sense dignitat per entrar a formar part del nostre sosteniment.

I els cargols?, què passa amb els cargols? Abans de coure’ls els sotmeten a una tortura de sal i els couen vius, però d’això ningú en diu res. Per no parlar del marisc, o de com es pesca o de la caça.

Per curiositat, algú ha vist als antitaurins i als d’ICV, EUiA o ERC, tots són els mateixos, anar a les manifestacions contra l’avortament? Suposo que no consideren cap salvatjada l’avortament, ni tampoc consideren que el fetus, que científicament s’ha demostrat que te vida des del mateix moment de la concepció, pateix quan es practica l’avortament, tant per aspiració, com per legrat, histerotòmia, inducció de contraccions, píndola abortiva o injecció intraamniòtica.

Per si no ho sabeu, intentaré il•lustrar-vos: l’avortament per legrat es fa mitjançant l’introducció d’una mena de cullereta amb tallants que trosseja el fetus per extreure’l, però si l’embaràs ha superat les 12 setmanes aleshores cal triturar molt bé el cos del fetus per extreure’l, l’avortament per aspiració aspira el fetus i el contingut uterí extraient-t’ho tot en petits trossos, l’avortament per histerotòmia o mini cesària no és tant agressiu, però en sortir el fetus se’l deixa morir sense prestar-li les atencions que l’hagueren salvat en cas de ser viable, l’avortament per inducció de contraccions comporta l’asfixia del nadó abans de néixer o bé deixar-lo morir un cop nascut, finalment, l’avortament per injecció intraamniòtica introdueix al líquid amniòtic una substància que enverina al fetus i li provoca extenses cremades.

En quina societat vivim? Ens hem tornat bojos? On estan els valors, els principis? Considerem patiment el del toro a la plaça, al correbous i no pensem en el patiment dels fetus, dels nadons? Tenen vida i els matem. Són persones!!!