EL DESASTRE DE L'ILLA

El 7 de setembre de 2008, després d’una prova pilot de l’Illa durant el mesos, l’equip de govern (socialistes i esquerra) decideix implantar definitivament l’Illa de vianants. La decisió de consolidar-la, es va prendre sense tenir solventats un seguit de problemes:

· Seguretat: les ambulàncies i vehicles d’emergència no tenen garantit accedir amb prou celeritat a l’Illa de Vianants i el sistema de pilones ha demostrat ser insegur, provocant accidents, a banda del seu cost (només amb reparacions l’any 2009 s’han invertit 39.000€) i la possible implantació d’un sistema de video-vigilància que superarà en molt el cost del sistema de pilones.

· Transport Públic: després de la manifesta voluntat de l’Equip de Govern de no obrir l’illa de vianants al transport públic, actualment hi passen la Línia 1 i 4 d’autobusos, però aquests no estan provistos de les senyals acústiques.

· Aparcament: l’aparcament tampoc no resta solventat. Rubí té un important dèficit d’aparcament, tant de pagament, com gratuït, tant de rotació, com fix. Pel que fa a l’aparcament gratuït, Escardívol i RUBI+D, no donen cobertura suficient a la demanda i l’aparcament de pagament, zona blava, 11 de setembre i Salvador Allende, tampoc cobreixen les necessitats, per no parlar de la restricció d’ús que suposa el fet que els pàrkings de l’11 de setembre i Salvador Allende tanquin a les 10 de la nit i no obrin els diumenges ni festius.

· Mobilitat: tenim seriosos problemes de mobilitat sense solucionar com el difícil accés dels veïns a l’Illa i els col·lapses en hores puntes, per citar-ne només alguns.

· Horari de l’Illa de Vianants: La voluntat de part de l’Equip de Govern era de fer una illa de vianants de 24 hores els 7 dies de la setmana. A dia d’avui l’horari és de dos quarts de 8 del matí a dos quarts de 10 del vespre.

· Senyalització: la senyalització de l’Illa de Vianants és prou deficient, de fet, qualsevol persona que no conegui la ciutat a fons seria incapaç de trobar l’Ajuntament, o d’altres edificis oficials, donat que ni tan sols s’han senyalitzat rutes alternatives.

· Consens i diàleg: resulta evident que no s’ha buscat el consens i que no hi ha hagut prou diàleg ni planificació, doncs una part important de la ciutadania, així com dels comerços i de les persones que hi viuen, no estan d’acord, alguns amb el propi fet de l’existència de l’Illa de Vianants, d’altres en com s’està duent a terme. Però en qualsevol dels casos la desinformació i la manca de previsió han estat les grans triomfadores.

A dia d’avui la majoria dels problemes plantejats segueixen sense resoldre. Per tot això nosaltres proposem:

1. Donar solució immediata als problemes vinculats al funcionament de les pilones de l’Illa de Vianants.

2. Demanar responsabilitats tècniques i polítiques.

3. Endegar un procés de consulta, especialment a veïns i comerços afectats per tal de pal·liar els efectes negatius que puguin desprendre’s de l’Illa i solventar-los.

4. Elaborar un Reglament que reguli tots els aspectes que han de definir l’illa de vianants.

5. Elaborar els estudis de la mobilitat generada per la pròpia illa, i els estudis de la necessitat extraordinària d’aparcaments a l’entorn de l’Illa de vianants de Rubí.

6. Si en un termini de tres mesos no s’ha procedit a solucionar de manera definitiva els problemes exposats, eliminar l’Illa i no tornar-la a implementar fins que estiguin definitivament resolts. La seguretat dels rubinencs és el primer.

Aquestes són les nostres propostes inicials, però resto a l’espera de LES TEVES PROPOSTES, per tal de presentar un ultimàtum a l’equip de govern sobre la seva mala gestió de l’Illa. Dos vegades hem presentat moció sobre les mancances de l’Illa. Dos vegades, socialistes i esquerra han romàs sense donar-nos resposta. A la tercera va la vençuda!

Al toro!

M’ha deixat bocabadada l’últim debat que s’ha produït al Parlament de Catalunya. I després es queixen de la desafecció dels ciutadans envers la política. Olé! Parlem de toros mentre la gent es queda sense treball, les empreses tanquen, els autònoms cauen un darrera l’altre i ningú arriba a fi de mes.

Vagi per endavant que no n’entenc de toros, segurament per desconeixement, però ni vaig a la Monumental ni segurament hi aniré. Ara bé, no entenc aquesta dèria per criminalitzar ni l’art del toreig ni la gent que gaudeix amb l’espectacle. De fet, ho entendria si els mateixos que ho demanen fossin vegetarians, és a dir, no mengessin carn, cosa que no passa i, alhora, denunciessin el patiment dels animals que mengem, que es crien en condicions inhumanes, aplegats, sense espai per moure’s i amb pocs mesos de vida acaben morint sense dignitat per entrar a formar part del nostre sosteniment.

I els cargols?, què passa amb els cargols? Abans de coure’ls els sotmeten a una tortura de sal i els couen vius, però d’això ningú en diu res. Per no parlar del marisc, o de com es pesca o de la caça.

Per curiositat, algú ha vist als antitaurins i als d’ICV, EUiA o ERC, tots són els mateixos, anar a les manifestacions contra l’avortament? Suposo que no consideren cap salvatjada l’avortament, ni tampoc consideren que el fetus, que científicament s’ha demostrat que te vida des del mateix moment de la concepció, pateix quan es practica l’avortament, tant per aspiració, com per legrat, histerotòmia, inducció de contraccions, píndola abortiva o injecció intraamniòtica.

Per si no ho sabeu, intentaré il•lustrar-vos: l’avortament per legrat es fa mitjançant l’introducció d’una mena de cullereta amb tallants que trosseja el fetus per extreure’l, però si l’embaràs ha superat les 12 setmanes aleshores cal triturar molt bé el cos del fetus per extreure’l, l’avortament per aspiració aspira el fetus i el contingut uterí extraient-t’ho tot en petits trossos, l’avortament per histerotòmia o mini cesària no és tant agressiu, però en sortir el fetus se’l deixa morir sense prestar-li les atencions que l’hagueren salvat en cas de ser viable, l’avortament per inducció de contraccions comporta l’asfixia del nadó abans de néixer o bé deixar-lo morir un cop nascut, finalment, l’avortament per injecció intraamniòtica introdueix al líquid amniòtic una substància que enverina al fetus i li provoca extenses cremades.

En quina societat vivim? Ens hem tornat bojos? On estan els valors, els principis? Considerem patiment el del toro a la plaça, al correbous i no pensem en el patiment dels fetus, dels nadons? Tenen vida i els matem. Són persones!!!